viernes, 28 de marzo de 2008

deixar-se portar


...i ahir ens vam tornar a trobar, no va ser tanta estona com pensava però va estar bé.
Em continua passant lo mateix, quan el veig tinc ganes d'abraçar-lo, de fer-li petons.... però no, no pot ser! El problema és que ell també em busca però suposo que cada vegada soc més forta!
Apart de la seva ex també vam parlar del que ha passat i passa entre nossaltres. Ell és del parer de que si jo em sento atreta per ell és perque amb la meva parella les coses no van bé, que hi ha alguna cosa que falla. La veritat és que fa temps que penso en això, busco raons o excuses per les quals la meva relació de parella no hagi de funcionar i no en trobo cap, estem molt bé. Li costa d'entendre i no s'ho creu, però jo ja he arribat a la meva conclusió, i és que no és que estigui buscant alguna cosa que no tingui amb la meva parella.... simplement és que em trobo molt agust amb ell, m'agrada, i em deixo portar.... potser hauria d'haver control·lat més (ara que no ens veiem tant és més fàcil) però soc així... i quan connecto tant amb algú .... clar que... això mai m'ha passat amb cap noia!
no ho sé... no crec que sigui la única persona a la que li passa això no??

1 comentario:

Marmottina dijo...

Hola! Feia un temps que no hi tornava perquè he estat malaltona, però torno i trobo la mateixa tendresa, torno i llegint les teves paraules em sento tan identificada.. És una cosa increible..
I no dubtis ni per un instant, que cada vegada que pateixes, que plores, que rius.. hi ha algú en alguna part del món que també ho està fent..

Una abraçada i anim!