Sí....
ens vam trobar vam estar parlant durant un parell d'horetes...
Un parell d'horetes que em van servir per saber més d'ell, de la seva forma de ser, que li agraden les faldilles, que si està com està és perquè s'ho ha buscat, que està acostumat a mentir....
Una joia!!!
He de reconèixer que mentre m'explicava coses pensava: què cabró que ets!.... però conforme anava passant el temps m'era igual, de fet a mi no m'ha enganyat... bé... potser sí, però com que tampoc espero res especial d'ell no m'hi sento enganyada...
Bé, que m'és igual, veig que em veu com una amiga i això m'agrada..... lo que no sé és quan durarà així....
El primer amic que va decidir separar-se de la seva dona va acabar separant-se de tot el seu passat, bé potser només de mi.
Serà que quan deixes a algú que ha format part de la teva vida has de deixar tot el que et recorda a aquesta persona?
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
No hay comentarios.:
Publicar un comentario