lunes, 17 de marzo de 2008

lo que queda al final


Sé que s'ho està passant molt malament aquests dies

Abans em sentia una mica responsable de tot plegat, però la conversa de l'altra dia em va fer veure que no, que tot s'ho havia buscat ell solet.

Tot i això me l'estimo, me l'estimo com un amic, li vull fer costat i és lo que estic intentant.

Lo que més m'agrada és veure que ell està receptiu i després de tot lo que ha quedat és lo més important: L'AMISTAT

2 comentarios:

Marmottina dijo...

Hola! He trobat el teu blog casualment i deixa'm dir-te que tens tota la raó quan dius vivim experiències similars perque llegint llegint.. em veig reflexada en algunes coses.

Passaré sovint a llegir-te, m'ha agradat molt el teu blog!

Fins un altree

Someone dijo...

Gràcies marmottina...
per aquí estaré amb les meves històries...

ja em passaré pel teu blog

Fins aviat!!!