viernes, 28 de marzo de 2008

deixar-se portar


...i ahir ens vam tornar a trobar, no va ser tanta estona com pensava però va estar bé.
Em continua passant lo mateix, quan el veig tinc ganes d'abraçar-lo, de fer-li petons.... però no, no pot ser! El problema és que ell també em busca però suposo que cada vegada soc més forta!
Apart de la seva ex també vam parlar del que ha passat i passa entre nossaltres. Ell és del parer de que si jo em sento atreta per ell és perque amb la meva parella les coses no van bé, que hi ha alguna cosa que falla. La veritat és que fa temps que penso en això, busco raons o excuses per les quals la meva relació de parella no hagi de funcionar i no en trobo cap, estem molt bé. Li costa d'entendre i no s'ho creu, però jo ja he arribat a la meva conclusió, i és que no és que estigui buscant alguna cosa que no tingui amb la meva parella.... simplement és que em trobo molt agust amb ell, m'agrada, i em deixo portar.... potser hauria d'haver control·lat més (ara que no ens veiem tant és més fàcil) però soc així... i quan connecto tant amb algú .... clar que... això mai m'ha passat amb cap noia!
no ho sé... no crec que sigui la única persona a la que li passa això no??

lunes, 17 de marzo de 2008

lo que queda al final


Sé que s'ho està passant molt malament aquests dies

Abans em sentia una mica responsable de tot plegat, però la conversa de l'altra dia em va fer veure que no, que tot s'ho havia buscat ell solet.

Tot i això me l'estimo, me l'estimo com un amic, li vull fer costat i és lo que estic intentant.

Lo que més m'agrada és veure que ell està receptiu i després de tot lo que ha quedat és lo més important: L'AMISTAT

martes, 4 de marzo de 2008

trencar amb el passat per afrontar el present

Sí....
ens vam trobar vam estar parlant durant un parell d'horetes...
Un parell d'horetes que em van servir per saber més d'ell, de la seva forma de ser, que li agraden les faldilles, que si està com està és perquè s'ho ha buscat, que està acostumat a mentir....

Una joia!!!

He de reconèixer que mentre m'explicava coses pensava: què cabró que ets!.... però conforme anava passant el temps m'era igual, de fet a mi no m'ha enganyat... bé... potser sí, però com que tampoc espero res especial d'ell no m'hi sento enganyada...

Bé, que m'és igual, veig que em veu com una amiga i això m'agrada..... lo que no sé és quan durarà així....

El primer amic que va decidir separar-se de la seva dona va acabar separant-se de tot el seu passat, bé potser només de mi.

Serà que quan deixes a algú que ha format part de la teva vida has de deixar tot el que et recorda a aquesta persona?